A11. Presència

El meu procés creatiu

Aquesta aquarel·la és el resultat d’obrir un espai de diàleg sense paraules entre el color (la taca, el traç i el gest), l’aigua i el paper.

Durant aquest procés, jo em submergeixo en un estat meditatiu on és el mateix dibuix qui em va dient què necessita…

Sovint és un toc de color que genera una harmonia amb l’altre… De vegades, és l’espai en blanc qui juga i es manifesta com a part important de la composició. La pinzellada i el traç són els altres protagonistes. Jugar amb les taques dóna qualitats que estan obertes a la improvisació. La pinzellada i el traç poden ser també improvisats o sortir d’un control més precís del pinzell i des d’una intencionalitat clara en el gest.

“Presència”

Cada aquarel·la és única. Reflecteix un instant irrepetible, un diàleg i una vibració del moment que cada dibuix captura, però que ja no es pot tornar reproduir. Per això no vull fer-ne reproduccions. És una  manera de valorar cada instant que la vida ens regala, com un espai de temps sagrat i únic.

Cadascuna d’aquestes obres té també un títol, un nom que expressa una qualitat valuosa. La presència és per mi una de les majors qualitats que ens permet estar AQUÍ I ARA, inserits en la vida i SER. Presència és també una manera d’honrar la vida, com a un valor en si mateix, que no depèn d’allò externs, sinó d’una connexió interna amb el present.

Influències de la filosofia zen

En la meva aproximació personal a la tècnica de l’aquarel·la hi ha clares influències de la filosofia zen japonesa i, sobretot, del concepte wabi-sabi. Des d’aquesta mirada, la simplicitat, la senzillesa, la natura i la imperfecció són qualitats que construeixen una bellesa profunda que transmet una harmonia intemporal, al mateix temps que es troba clarament inserida en el temps i reflecteix la seva fugacitat.

Aquesta idea de fer visible una harmonia interna es troba també reforçada per la intenció conscient de no rectificar i de no manipular el gest i el traç, d’acollir els errors com a mostres de riquesa, perquè fan visible una acció autèntica, que no prové de l’intel·lecte, sinó del cor i des de la connexió amb el flux de l’energia de la vida (el Tao).

La imperfecció és un valor que mostra la vida bategant en cada gest que, en el paper, cada aquarel·la expressa…

El paper

I en aquest diàleg profund i ric, el paper és també un element important. Tenc diversos papers que  m’agrada fer servir. Cadascun té unes propietats específiques i especials i és segons el que vull expressar que n’escullo un o altre. Sempre són, però, papers cent per cent naturals, fets de materials nobles com el cotó o el lli, amb més o menys gramatge segons allò que vull expressar amb el traç. També existeix un diàleg diferent entre els colors i el paper, perquè cada paper té el seu color, dins la gama dels blancs… I això també es veu clarament en el resultat final.

La vibració del color

Cal tenir en compte que és molt difícil que una fotografia expressi i capti cada aquarel·la com realment és.

En una fotografia hi ha sempre una captura de la llum en un moment concret. Veure i apreciar l’aquarel·la amb una llum natural és sempre una sensació que no pot recollir una fotografia, per molt bona i cuidada que estigui. Per això, segur que quan rebis la teva aquarel·la a casa la veuràs una mica diferent de com la percebies aquí, en l’espai digital.

Podràs també apreciar la textura del paper… i sentir la vibració dels colors i de la freqüència des d’on ha estat pintada.

Espero de tot cor que això signifiqui per tu obrir un espai de diàleg amb l’harmonia, la bellesa i la profunditat d’allò que som.

Agraïda…

Catalina.