Dones de llum és el resultat d’una gestació que es va anar vessant des del meu INTERIOR, gota a gota, com una pluja de llum que anava de mica en mica agafant la forma sinuosa d’una DANSA de colors que, en aparèixer, m’enlluernava.
Primer van sorgir els COLORS, les taques d’aigua i pigment, des del pinzell ple d’aquarel·la al paper de cotó, que les acollia com un núvol tou, AMOROSAMENT.
De mica en mica, van anar desfilant després els puntets de tinta xinesa. Des del plomí al paper, van perfilar els COSSOS de les dones que es trobaven IMMERSOS en la natura i les flors.
De sobte, vaig comprendre que allò era: i ho era TOT.
No calia res més.
Cossos de dones fets de colors
Cossos nus de dones van anar agafant formes vegetals, plenes de colors llampants a voltes.
Algunes, en canvi, les vaig SENTIR envoltades de núvols vaporosos… i d’altres, de planetes… o abeurades per la pluja.
Cadascuna era única i cadascuna TRANSPIRAVA una SENSIBILITAT especial, que s’expressava des de la CONNEXIÓ als arbres, a la pluja, el vent o les flors… com qui CONNECTA amb una part de si mateixa com una certesa.
I era d’una gran BELLESA, precisament per la seva simplicitat i contundència.
Després, un bon dia, van arribar els mots
Després, un bon dia, van venir els mots i, amb ells, la VEU de totes les dones que van regalar-me POEMES.
Els versos es distribuïen en fulls anàrquics i, en fer-ho, vessaven SILENCIS que em nodrien.
Un matí, els mots van començar a organitzar-se en els 20 poemes que ara, a la fi, són ja el vestit natural dels cossos nus d’aquestes dones INVISIBLES, embolcallades tan sols amb l’AMOR a la VIDA minúscula, fràgil…
VISIBLE només amb ulls de nina.
Elles esperen ara que tu les acullis
Ara, elles esperen que tu les acullis… que obris un espai a CASA per rebre la seva flaire… per escoltar la seva DANSA… per fer de la seva VEU una veu amiga que et xiuxiueja, en el SILENCI,
que TU TAMBÉ ETS UNA D’ELLES…
Tu també ets una DONA DE LLUM que, quan ningú la mira, balla vestida dels COLORS de la dansa de la VIDA…
