Tan sols gaudir d’allò que ets
Som l’etern retorn d’un temps passat
per estimar el goig de ser
que el dia pren, enmig del cant,
més que el descans estrany del rest
en un constant anar i venir
que no és res més que Amor polsant
per finalment esdevenir
allò que som, sense paranys.
Néixer i morir és un cercle sens fi:
recomences cada dia i cada nit fineixes.
Escolta el clam de l’alba que els meus versos et porten
i segueix el fil que, fidel al seu destí, l’itinerari et mostra.
Confia, Amor, res més et cal ja fer:
tan sols gaudir d’allò que, immens, ara ets
i en cada gest, en cada alè
sincer i complet,
feliç, a cada pas es mostra.
(Fragment del poema, escrit l’any 2015, a Mallorca.)
