Cadascuna de les meves aquarel·les és el resultat d’obrir un espai de diàleg sense paraules entre el color (la taca, el traç i el gest), l’aigua i el paper.
Durant aquest procés, jo em submergeixo en un estat meditatiu on és el mateix dibuix qui em va dient què necessita…
Sovint és un toc de color que genera una harmonia amb l’altre… De vegades, és l’espai en blanc qui juga i es manifesta com a part important de la composició. La pinzellada i el traç són els altres protagonistes. Jugar amb les taques dóna qualitats que estan obertes a la improvisació. La pinzellada i el traç poden ser també improvisats o sortir d’un control més precís del pinzell i des d’una intencionalitat clara en el gest.
Influències de la filosofia zen
En la meva aproximació personal a la tècnica de l’aquarel·la hi ha clares influències de la filosofia zen japonesa i, sobretot, del concepte wabi-sabi. Des d’aquesta mirada, la simplicitat, la senzillesa, la natura i la imperfecció són qualitats que construeixen una bellesa profunda que transmet una harmonia intemporal, al mateix temps que es troba clarament inserida en el temps i reflecteix la seva fugacitat.
Aquesta idea de fer visible una harmonia interna es troba també reforçada per la intenció conscient de no rectificar i de no manipular el gest i el traç, d’acollir els errors com a mostres de riquesa, perquè fan visible una acció autèntica, que no prové de l’intel·lecte, sinó del cor i des de la connexió amb el flux de l’energia de la vida (el Tao).
La imperfecció és un valor que mostra la vida bategant en cada gest que, en el paper, cada aquarel·la expressa…
Espero de tot cor que això signifiqui per tu obrir un espai de diàleg amb l’harmonia, la bellesa i la profunditat d’allò que som.
Agraïda…
