Carta oberta a Yayoi Kusama

“Vull explorar la meva pròpia humanitat i la visió del món. Establir un camí per a la meva cerca de la veritat”.

“L’amor, com a filosofia de vida que ho abasta tot, permet als éssers humans viure les seves vides
en aquest univers infinit”. Kusama

Benvolguda Yayoi Kusama,

Disculpa que m’agafi la confiança d’adreçar-me a tu esborrant la distància no només física que ens separa. El meu nom és Catalina i visc, com tu, en una illa, enmig d’un mar que s’assembla al teu. No ens coneixem, no, però la teva obra ha construït dins mi un pont i t’has fet tan propera que gairebé ets ara, en aquests dies confinada a casa, una amiga amb qui convisc, algú amb qui puc intercanviar pensaments i confidències a diari.

La teva obra ha construït dins mi un pont

M’agradaria dir-te de viva veu tantes coses –i sé que això no serà mai possible– que m’he atrevit a escriure’t aquesta carta per fer-te arribar només un mot: “gràcies”. Gràcies per la teva lluita personal, perquè el teu camí (potser de manera invisible, però alhora poderosa) fa possible que jo, com a artista, (i això en mi s’assimila a “persona”) em pugui seguir desenvolupant, de manera molt més rica i profunda, seguint la teva estela…

Gràcies per la teva sinceritat

Gràcies també per la teva sinceritat. Crec que només els / les artistes sinceres són capaces de transformar el món –i no tenguis cap dubte mai que el món és molt millor després que tu l’hagis inundat amb colors llampants i manifestacions artístiques reivindicatives d’un món més just, obert i flexible. La flexibilitat de pensament no és fàcil per a les ments acostumades a no qüestionar l’ordre habitual de les coses.

Gràcies, doncs, també per la teva saviesa.

Saps? Jo crec que els éssers humans encara que anem fent anys només som capaços d’aprendre com quan érem nins i nines: a través de l’emoció i el joc. I si alguna cosa transmet la teva obra és això: joc, emoció, amor a la vida i alegria. En la vida quotidiana sovint l’alegria està subestimada: hem oblidat que som infinits.

La majoria dels adults desconeix que l’univers és energia vibrant i no vol recordar que som aquí només durant un instant fugaç. Com un estel enmig d’una nit fosca, en partir només quedarà de nosaltres el rastre de l’amor que vam ser capaços i capaces de vessar en vida. Res més que això. Res menys, tampoc. Estem de pas…

“Jo crec que els humans només som capaços d’aprendre com quan érem nins i nines, a través de l’emoció i el joc. I si alguna cosa em transmet la teva obra és això: joc, emoció, amor a a la vida i alegria.”

“L’univers està ple de res: s’expandeix i es destrueix a si mateix” en una dansa sens fi… Yayoi Kusama

T’he dit abans que m’agradaria molt parlar amb tu i ara veig que això no és el que més em vendria de gust. Allò que realment m’agradaria seria poder fer-te una abraçada d’aquelles que escalfen el cor i nodreixen l’ànima. Això és el que és la teva obra per a mi: aliment i caliu que em fan bé, em nodreixen i em fan seguir endavant quan les pors i els dubtes m’aclaparen.

Tenc la certesa que en un futur proper –que ja és una mica present– es (re)llegirà la teva obra com allò que sempre ha estat: pura energia de vida vibrant, quarks lluminosos que es materialitzen en milions de formes possibles… o es desfan… com una gota de tinta dins de la mar…

Perquè, com tu molt bé dius, “l’univers està totalment ple de res”, “s’expandeix i es destrueix a si mateix” en una dansa sens fi... I un cop ens deixis, com és llei de vida, i tornis a fondre’t en l’univers que punt rere punt has plasmat en cada obra, “com una gota que cau en l’aigua”, els teus quadres quedaran vibrant, polsant, recordant el camí fet… com a testimonis vius d’allò que som.  Perquè l’energia crea la matèria i només alguns/es pocs/poques visionaris/visionàries són capaços/ces d’avançar-se als temps, obrint camí per a totes aquelles persones inquietes i creadores que venim al darrera.

I tu, amiga Yayoi Kusama, ets una d’aquestes rareses excepcionals que veuen més enllà d’allò evident…

Afectuosament, amb tota la meva admiració,

Catalina.

PS: Rep en forma d’agraïment, humilment, aquest petit dibuix que he fet de mi mateixa mirant el cel que tu tan lúcidament tants de cops has estat capaç d’acostar-me…

NOTA: Yayoi Kusama de 94 anys (nascuda el 22 de març de 1929 a Matsumoto City, Japó) és una artista japonesa contemporània, considerada l’artista femenina viva més cotitzada, una de les més aclamades i famoses, coneguda per les seves Infinity Mirror Rooms, així com pel seu ús obsessiu de punts de colors. A més d’artista d’instal·lacions, és pintora, poeta, escriptora i dissenyadora. Podeu veure l’exposició Infinity Mirror al Tate de Londres, fins el setembre de 2023

T'ha agradat l'entrada? Comparteix-la.

Subscriu-te al meu blog i rebràs aquest preciós ebook, amb l'àudio d'una meditació guiada de regal.

T’ajudarà a connectar amb el teu centre i a més descobriràs els conceptes essencials per crear la vida que desitges.

T’obrirà les portes a noves possibilitats, per començar la teva transformació, pas a pas.

Altres entrades que et poden interessar

Open chat
1
Necessites ajuda?
Scan the code
Hola 👋
Necessites ajuda?